Al llarg dels anys he anat treballant amb moltes de les eines que hi ha per maquetar les pàgines de WordPress. Algunes m’han anat bé, d’altres no tant.
Constructors, maquetadors, compositors
He fet servir la paraula eines perquè sovint em costa distingir-ne els matissos, i el mateix concepte ha anat canviant o s’ha ampliat.
Simplificant una mica, la idea era trobar una eina que em permetés maquetar les pàgines d’una manera àgil i flexible, salvant la limitació de l’editor clàssic del WordPress i l’ús dels shortcodes.
La meva entrada a aquest món va ser a través de dues vies. Per una banda, els temes del repositori i les extensions que recomanaven o incorporaven. Per una altra banda, els temes comprats a la plataforma Themeforest.
Alguns dels temes del Themeforest portaven el seu propi constructor (com ara l’Avada o l’Enfold) però la majoria incorporava el Visual Composer, que no formava part del tema sinó que era una extensió. Aquests constructors anaven carregats d’opcions, elements i extensions que n’ampliaven la funcionalitat.
Per la part gratuïta, vaig fer algunes webs amb el SiteOrigin, que era (i encara és) un plugin molt robust i que et permetia molta llibertat, però que necessitava més feina a l’hora de maquetar la pàgina si volies un disseny més elaborat.
En anglès els anomenaven Page Builders, és a dir, constructors de pàgines (el mateix Visual Composer es va transformar més tard en WPBakery Page Builder).
Amb el temps, molts dels maquetadors han anat transcendint la pàgina i s’han convertit en constructors de lloc (en anglès Site Builders), de manera que amb les mateixes eines pots maquetar no només les pàgines sinó totes les parts de la web (capçalera, peu, barres laterals, plantilles de pàgina, etc.).
Aquesta tendència l’ha adoptat recentment el mateix WordPress. El nou editor, llançat el 2018 i que substituïa l’editor clàssic, ara es pot utilitzar per definir totes les àrees del tema, si aquest ho permet.
Els constructors visuals guanyen la partida
Al principi les maquetacions es feien a l’administrador, de manera que no veies el resultat fins que mostraves la pàgina al frontal. Amb l’arribada dels maquetadors visuals la cosa va canviar.
Ara, quan maquetes la pàgina, veus com va quedant i és molt més àgil fer-hi canvis. També pots controlar molt millor la visualització en els diferents dispositius. És com treballar amb InDesign. Això va fer que deixés una mica de banda el SiteOrigin.
Entre els constructors més populars, jo he treballat amb:
- Visual Composer. El clàssic que després es va convertir en WPBakery Page Builder. Es va generar un fork que segueix anomenant-se Visual Composer i que és gratuït (està al repositori). Com que el feia servir dins d’un tema comprat (i sovint era una variant adaptat al tema que no podies tocar) quedava molt limitat a aquell tema.
- Divi. Em va atraure el seu model de preu de pagament únic. Va sortir inicialment com a tema però després van llançar el constructor independent com a plugin. Em va agradar molt la idea de la paleta flotant que podies aclobar a un costat. El vaig combinar amb el Genesis Framework amb bons resultats. El problema: necessitava molts recursos. Tampoc m’acaba de convèncer tanta coloraina.
- Brizy. Molt pràctic i visual, als dissenyadors els agradava per la interfície. Però no m’hi vaig trobar còmode.
- Oxygen. El més potent de cara als desenvolupadors, podies fer el mateix que feies amb codi però visualment. A més, treia un codi més net que els altres. Trencava la idea clàssica del binomi tema/plugins. Directament es carrega el tema. Vaig descobrir el panell d’estructura, de manera que podia treballar com si tingués les capes d’InDesign o Illustrator. També podies definir classes de forma visual. El seu model de pagament únic també era molt atractiu. Problema: el constructor trigava molt a carregar.
- Elementor. Vaig trigar a posar-m’hi però és el que més em va encaixar per la seva manera de treballar, em recordava també els programes tradicionals. La versió gratuïta servia per a les maquetacions més habituals i hi ha tot un ecosistema al darrere per (gairebé) tot allò que necessites. Temes com OceanWP van apostar per integrar-se amb l’Elementor.
- Bricks. És la meva eina actual per als nous llocs (tot i que encara no l’he utilitzat per fer cap botiga electrònica). Reuneix les bones idees dels anteriors i el trobo molt còmode de treballar. És més recent i encara està creixent però té la potència que necessito.
Constructors del lloc o temes?
No entraré aquí en debat de quin és el millor sistema per construir el lloc web o de si et lligues a un tema/plugin/framework o un altre.
Amb l’arribada de l’editor de blocs, molts desenvolupadors de temes han creat plugins propis que amplien o milloren les funcionalitats de l’editor natiu. Astra, Genesis, GeneratePress o OceanWP en són alguns exemples. Alguns d’ells funcionen de forma independent, d’altres van més lligats al tema.
El model que està seguint WordPress veig que va cap a la mateixa eina per a tot. És la mateixa filosofia amb què ha nascut Bricks.
L’aposta de Divi, Elementor i Brizy està anant cap a les seves pròpies plataformes, suposo que amb la idea de desvincular-se de WordPress. Són models de pagament recurrent, a l’estil d’altres plataformes com Wix o Webflow.
L’equip d’Oxygen ha creat un nou constructor, el Breakdance, que també és de pagament recurrent i que està pensat més per a usuaris finals que per a desenvolupadors. M’ensumo que Oxygen acabarà sent molt residual o desapareixerà, i més tenint en compte que molts dels seus usuaris s’estan passant a Bricks.
Sempre endavant
En el món canviant del WordPress, he anat provant les diverses solucions que m’he anat trobant. També moltes altres que no he esmentat perquè, tot i fer proves amb elles, no he creat cap projecte que em permeti avaluar-ne l’ús.
Alguns dels maquetadors que he provat han anat millorant molt. Per exemple, Divi sembla que ja no té els problemes de rendiment que tenia. Tot i així, se’m fa difícil tornar a treballar-hi. Potser més endavant.
A vegades m’agradaria poder decidir-me per una eina i descartar les altres sense ni mirar-me-les. En la maquetació tradicional ho he aconseguit, de moment, amb l’InDesign, però he maquetat amb Quark, Scribus, Word (sí, Word) i encara no he tingut temps de mirar-me l’Affinity, però ja caurà.
Suposo que soc massa tastaolletes.